El filòleg barceloní Pau Vidal Gavilán, amb l'obra Fronts oberts, es va proclamar ahir al vespre guanyador dels XLV Premi Marian Vayreda de prosa narrativa, dins dels Premis Literaris Ciutat d'Olot 2011. Llicenciat el Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985-1990), Vidal és des del 1992 el responsable de la secció diària dels mots enreixats del diari El País i, des del 2005, és l'autor del crucigrama setmanal de les publicacions de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta.
Així mateix, Vidal és autor de la sàtira El parevostre (La Magrana, novembre 2000), del recull de narracions Homeless (Empúries, març 2003, premi Documenta 2002), del recull En perill d'extinció (100 paraules per salvar) (Empúries, febrer 2005), de la novel·la Aigua bruta (Empúries, 2007, premi de Literatura Científica 2006). Coautor, amb Màrius Serra, dels reculls Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, juny 2004), Els 50 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, novembre 2004), Els 66 crucigrames més lletrats de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, juliol 2005) i Els 65 crucigrames per tenir sort de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, novembre 2005) i, amb Elisenda Roca, del llibre-joc Joc de paraules (Empúries, setembre 2004). Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Eugènia Broggi, Carles Batlle i Marta Ramoneda han format el jurat d'aquest premi.
En la categoria del XLIII Premi Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil, el periodista maresmenc Joan Botta Orfila es va alçar com el guanyador gràcies a la novel·la Dues ratlles volien dir positiu. Botta és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i treballa com a guionista del programa El Cafè de la República, de Catalunya Ràdio, a la mateixa emissora també ha participat en els programes El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu i Tot és molt confús. Dues ratlles volien dir positiu és la seva primera novel·la, amb la qual debuta en el món literari. El jurat d'aquest premi estava format enguany per Pilarín Bayés, Josep Gòrriz, Carmina Portell, Josep Torrent i Iolanda Batallé.
Finalment, l'obra Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, de l'escriptor, pintor i escultor de Puig-reig Abraham Mohino i Balet es va emportar el XLV Premi de Poesia Joan Teixidor, haikus en línia. Mohino és també professor d'ensenyament secundari, de l'Escola Oficial d'Idiomes i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on imparteix cursos de literatura autobiogràfica. Com assagista ha editat, amb Mònica Miró i Vinaixa, Autoretrat de Mercè Rodoreda (Barcelona: Angle Editorial, 2008) i ha estat responsable d'obres com Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Manresa: Angle Editorial, 2002), La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l'ésser (Vic: Eumo Editorial, 2004) i Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (València: Edicions 3i4, 1997).
La seva investigació també ha incidit en la literatura produïda per l'exili català i en la crítica d'art en múltiples estudis i articles. En aquest ordre de coses són ressenyables els seus articles sobre els escultors Eduardo Chillida i Josep Plandiura. La seva obra gràfica ha servit per il·lustrar diverses publicacions i revistes, com ara, A l'ombra dels lotus (Barcelona: Viena, 2003), La quietud de les pedres (Barcelona: Viena, 2004) o el núm. 25 de la revista de llibres Caràcters. Abraham Mohino i Balet ja havia guanyat el XXXVIII Premi Joan Teixidor de Poesia amb Penombra d'ala. El jurat que ha concedit aquest premi en l'edició d'enguany el formaven D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Vicent Alonso, Txema Martínez, Maria Rosa Roca i Roger Costa-Pau.
Font: www.diaridegirona.cat
