El perfum de les flors dels ametllers

Artur Bladé i Desumvila

A Benissanet, el treball primaveral de les sénies es combina amb les tasques de la terra de secà. Ara som al temps d’ensofrar les vinyes, una feina, aquesta, que es fa de matí, abans de la sortida del sol, per tal que el sofre s’aferri a les fulles mullades de rosada. És ara, també, que cal acabar d’empeltar els ceps, els quals són cavats i adobats.

Sovint, aquest dies són traïdors. El bon temps s'avança d'un parell de setmanes i comença a fer esclatar jornades d'una gran magnificència. Els ametllers, que són arbres imprevisors i delicats, pagaran les conseqüències de l'eufòria primaveral prematura. Se’n refien, i a corre-cuita es posen a florir. Sembla que no tinguin prou branques per carregar de flors, aquelles flors blanques o rosades, pures i virginals que com va cantar Maragall tenen tota l'alegria del bon temps quan encara no és el bon temps.

Contemplar, dues o tres setmanes abans de l'entrada oficial de la primavera, un ametller que, de tan florit, sembla una sola flor fa goig ensems que pietat, perquè cal témer sempre que una nit d'aquestes baixarà l'hivern de les muntanyes i l'endemà no quedarà d'aquell ametller més que la pell i l'os. Els pagesos clouran els punys i maleiran la primavera i l´hora en què aquesta va néixer.

Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català