Elena Torres Hikari
La
importancia del segell en la civilització del Llunyà Orient és enorme. L’art de
gravar el segell, o TENKOKU 篆刻, és considerat como una branca més de la
cal·ligrafia.
La paraula RAKKAN
落款, abreviatura
de RAKUSEI KANSHI 落成款, significa «gravar
la signatura que certifiqui la conclusió de l'obra». Se sol col·locar en una
cantonada de la fulla, normalment en la part inferior esquerra, tenint present
que el text vertical es llegeix de dreta a esquerra. Amb el segell podem posar
el nom o cognom de l'artista, el nom de l'autor del text original, un nom
artístic, la data del treball, etc. I es poden usar un o més segells en una
mateixa obra. El més senzill és escriure el nom o nom artístic amb pinzell fi i
col·locar el segell sota, o solament el segell.
La col·locació
del segell és un acte molt important per al cal·lígraf. Tant la grandària com
la posició del segell han d'estar en harmonia amb la cal·ligrafia. Per exemple,
el normal és col·locar el segell amb el nom o cognom damunt del que tingués el
nom artístic.
El primer sol
ser gravat en HAKUBUN 白文 (lletres
blanques) o en INKOKU 陰刻(gravat en
negatiu). El segon seria en SHUBUN 朱文 (lletres vermelles) o YOUKOKU 陽刻 (gravat en positiu). També es pot col·locar al principi del text, en
la part superior dreta de l'obra.
 |
| El meu segell coreà |
A Japó, el
vincle entre el mestre cal·lígraf i els seus alumnes és molt fort. El mestre
sol donar als seus alumnes més avançats els caràcters xinesos que compondran
els seus noms artístics, el qual serà el mateix per a tots. Sol ser algun Kanji
del nom del mestre, o el nom complet.
També el propi
artista pot triar el seu nom i usar diversos segells gravats en diferents
estils, d’acord amb els seus propis valors personals, fins i tot alguns amb
motius ornamentals, però el més normal és que usem per al segell lletres
xineses en estil antic, i amb la forma quadrada.
Es poden
adquirir les pedres per tallar el segell en proveïdors especialitzats o tendes
de material per a la cal·ligrafia. Fins i tot els cisells específics per tallar
en diverses grandàries i estils de gravat.
Una vegada
tallat, per estampar el segell en l'obra usem una pasta vermella de cinabri,
feta a força de mercuri, sofre, oli de ricí i aglutinants d'origen vegetal. El
mercuri, una vegada que està en pols, ja no és perjudicial.
La bona pasta
de cinabri és pesada i té una profunda lluentor, però és molt més cara que la
pasta química de cinabri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada